Raid Paris-Kaboul-Paris. 1970

Aquesta anècdota la vaig aportar al fòrum Va de Retro en Pòdium

"Une vals à mil temps, une vals a vint ans" (Jacques Brel)

"Jordi em va dir que jo havia fet com el “capitan araña” . . . quan tornaren vaig estar molt de temps sense saber d'ells… us contarè una anècdota d’un temps, un espirit i uns cotxes que semblaven haver eixit del cap d’en Groucho Marx.
Llavors, 1969-70, a banda de les meves incursions als rallys seriosos, per al meu ús de tots els dies jo n’fea servir de un Citroen 2 CV (desprès un Dyane 6, desprès . . . d’un altre!). Havia llegit no m’enrecorde on, que la Citroen convocava un raid per a 2 CV i asimilats (Dyane, Mehari) que anava de Paris a Kaboul i tornada, 16.500 km., un mes de viatge, per a gent de 20-30 ans.
Un día, al taller de Citroen a València, xarrant amb el gerent en Ionchu Ugarte, conegut i aficionat a les curses, li comente . . . has sentit del raid eixe que organitza Citroen?, anar a Kabul i tornar, per a 2 CV, una aventura per a gent jove . . . i ell em diu tot seguit . . . ah! jo pose cotxe si algú vol participar . . . cap problema! li dic.
Tot seguit pense amb en Jodi Perez-Boix, un amic, amb la carrera de periodisme recien cursada i eixe punt de determinació que a mi em semblava necesari per afrontar la prova, amès ens coneixíem bé fa temps, col.laboravem i publicavem junts a Autopista, Velocitat i altres revistetes de motor columnetes i fotos de proves locals, pujades i rallys. El tio es va il.lusionar molt i comensarem seriosament a preparar el raid.
En Ugarte es portà de maravella, el cotxe el repasarem i reforçarem en lo posible, les butaques tenien un sistema molt simple i efectiu de fer-se llit, ens donaren uns cursets de “bricolage” d’urgència per si de cas, i disposarem de tot el recamvi necesari.
Llavors arrivà el moment de escomençar amb els permisos, documentació i demès, jo hi havia 19 ans, necesitava autorització paterna per.a formalitzar l'inscripció, total que li vaig comentar a mon pare un dia al sopar que estava pensant en anarm’en de viatge a l’estiu amb un amic en 2 CV, molt be organitzats per Citroen i tot pagat . . . quan amb el mapa a la mà li vaig donar més detalls, em va pegar directament un bescoll i em va dir que per a l’estiu ja em tenia preparada feina a la botiga, ni plors ni osties . . . au!.
Total que Jordi va xarrar amb Vicent Hurtado, fotògraf amic seu, i els dos surtiren cap a Paris a últims de juliol de 1970.
Vora cinc-cents equips participants, 1.300 jovens,16.500 km (alguns hi feren més . . .) en trenta dies surt a més de 500 km per dia, en uns cotxets de 24 cv i una punta de 100 km/h, i moltíssims d’eixos kms en rutes innomenables, deserts, muntanyes i més muntanyes, en general per carreteres que no teníen gens a veure amb les actuals. De París anaren per Venezia cap a l’antiga Iugoslavia, la travesaren, Bulgária, tota Turquia, el Kurdistan, L'Irà, i per fí L'Afganistan (Kaboul). I tornada :-)). Ús agradarà lletgir la crònica d'ú del equips espanyols que hi varen participar (en total crec que sis o set) on fan comentaris de l'equip valencià , el Jordi i en Vicent (.pdf amb fotos) Pedro Taracena.
El viatge va ser de lo més dur, de vegades conduia el que havia perdut una baralla a punyades entre els dos membres de l’equip per no conduir ni una kilòmetre més. Al Kurdistà a algú li llansaren un xiquet baix les rodes per reclamar-les diners, gent a cavall i kalashnikov va furtar-les a un equip tot el que portaven (cotxe inclòs). . . a algú li donaren un tir a la cama per tratar d’impedir-ho. Averíes nombroses de tot tipus . . . punjades, trencalls, dificultats amb la provisió de benzina, perdues en la ruta . . . varen retornar més de tres-cents equips.
A la tornada el cotxe va a estar exposat molt de temps a la tenda del patrocinador, els tios (Jordi i Vicent). . . diuen que semblava que se’n havien fumat un porro . . . (més d’ú, em pense). "

Juanma Juesas