Els frens son per frenar ...

L'anècdota va a ser una aportació meua al fòrum Va de Retro en Pòdium

Els frens son per frenar ...
I les marxes per eixir dels viratges.
(Timo Makinen, Cooper S 1965 dixit)

"Als anys 72-74, desprès de quatre o més anys com a copilot amb cotxes i pilots molt diversos, amb un muntó d’experiència, amb algunes incursions com a pilot en pujades (600 “trucat” Abarth) i rallys (Diane 6 amb la novia de copi, Dodge Dart 3700 amb un amíc . . . amb proves de velocitat, eh?), el meu germà Fede (generòs i excelent com a pilot, copilot i germà) es va comprar un Authi 1275 C nou que anava de conya i em va proposar fer el campionat regional conduint a mitges. Varem fer una temporada molt bona a nivell local en grup 1 fins a 1300 cc, en totes les proves dins del “top ten” a la classificació scratch. De resultes d’açò em varen oferir (Concesionari Authi-Ontinyent, Escuderia Citra) pilotar un grup 2 “pelut” tota la temporada en rallys i pujades, posaven cotxe, ingenyer i taller, asistencia i despeses, i els premis per a mi . . . ostí tú.
El nano era un 90/100 cv amb autoblocant, relació tancada de canvi i grup curt (150 km./h. a 8.000 rpm.), tallarem la hidrolàstic, li afegirem uns Koni regulables, llevarem els SU de 1’5 pulg. posant-li un Weber 40 DCO, menys elasticitat però mes potència a altes, li afegirem unes Mini-Lite amb Dunlop “racing”, i el varem alleugerar el que permitía l’anex J.
Amb els recursos necessaris escomençarem la temporada al Rally Saica. El meu copilot en la prova fou Javier Andrés, esportiste notable i company d’estudis, cap experiència però . . . dins del cotxe la seva presencia i els seus acudits i disposició total al rotllo n’eren prou, jo ja em coneixía prou bé el terreny per si de càs es perdía al cantar els viratges o xafava amb els relontges o en alguna cruilla. Escomensava de matinada, les dues primeres especials eren amb faros. Uns km fins a la primera especial . . . temps de relaxarse i repasar-ho tot amb cura.
Arnés, cascos, notes, eixida de la primera especial . . . resúm pel copi de les característiques generals del tram i “al loro”, llums . . . 54321 . . . el cotxe anava perfecte, les primeres frenades amb atenció, cal calfar les necto dures i això porta temps, el motor puja de voltes més fí segons va prenent temperatura, les rodes van calfant-se i s’agarren cada vegada millor . . . en Xavi no es perguè en cap moment, l’especial escomençava estreta pel mitg dels camps, camí de ferm regular, plà i moltes curves diverses, xicotetes rectes que permitíen estripar el motor una mica, després entrava en una zona de llomes amb pujades i baixades, millorava el pavès i el trançat de les curves, millor dibuixades, redones i amb peralte . . . els últims dos km eren una baixada de molt ritme, amb molt viratge empalmat . . . “segona-tercera a fons” . . . i meta.
Sentía que haviem fet una bona especial, en la pomada segur . . . lleve el peu, un esbufec . . . a uns centenars de metres, al control posterior del tram, em vaig aturar per llevarme el casc, afluixar l’arnés . . . de sobte hi veig als comisaris llevarse aterrorisats les mans al cap mirant i senyalant la roda davantera del meu costat, em vaig acullonar, pensava . . . la roda feta pols … s’acavat! . . . i els vaig cridar . . . ¿Qué pasa tíos? . . . ú d’ells va posar la carpeta que portava a la mà en paral.lel a la roda . . . i se illuminava forsa, surtía llum dels frens . . . uffffff . . . vaig pensar, ostí tú les pastilles necto dures aguanten genial!"

Les fotos son de diverses proves a la temporada 1972-73-74 amb el Mini del meu germà Fede, i amb el Cooper S grup 2 a la Pujada al Coll de Rates 74 (4t. scrath)

Juanma Juesas