Passejant amb la Impala per les carreteres revirades de les comarques valencianes de l'interior recordava amb frequència aquells anys dedicats als rallyes amb cotxe -1968/1975-, el munt de km fets llavors per eixes carreteres, les corbes empalmades i les apurades de frenada; el camvi de marxes esportiu de la moto permet un pilotatge com als rallyes i es pot sentir tot això amb la Impala, a la seua dimensió es clar, aprofitant la seua robustessa, fiabilitat, economia i bon rendiment esportiu. N'tinc ganes de tenir de nou eixes sensacions i com que hi vaig tornar molt animat per l'ambient de la Impalada 2005, em va venir al cap tenir l'experiència de participar a un dels rallyes de regularitat per vehícles clàssics que tant d'exit hi tenen a Catalunya. Deixant pel moment la idea de participar al Costa Brava o al 1.000 milles dels Pirineus per la seua dimensió, la prova que em semblava mes adhuc per "escomensar" va ser el Rallye d'Hivern : 500 km., dues etapes, una nocturna, força presència de motos i molt bona organització. Amb una setmana de vacances encara per esgotar, i la torna de la declaració de renda estalviada, hi vaig penjar un mensatge al fòrum del Moto Club Impala on hi ha una secció d'impaleros "racing" que participa amb asiduïtat a probes com aquesta, mirant de trobar un company d'equip. 
Es clar que al seu moment vaig estar molt familirialitzat amb la dinàmica dels rallyes, això si de cotxes, puc interpretar un rutòmetre i conèc de temps i controls però … això pilotant una moto, de nit i en condicions climàtiques que poden ser determinants, mai ho he fet . . . doncs el repte és fort, doblement fort perquè em va proposar de fer equíp amb ell l'Oriol Nubiola, guanyador en moto de les dues edicions avanpasades (i tambè de les dues darreres edicions del Rally Costa Brava Històric ¡), pilot experimentat i molt valent, un luxe. Doncs calía ser seriós i preparar-ho tot amb molta cura.
Pense a la moto llavors i la trobe molt entera, dona la seua potència i mai ha tingut un colp, amb una xicoteta revisió (em penso) i adequant el sistema elèctric a les necesitats l.luminiques hi tindrà prou . . . jejejeje encara no havia mirat bé!.
La Impala 2 meua venia de fabrica amb un sistema elèctric a 12v i això es un avantatge perquè permet l'ús de bombetes halògenes però l'optica original no suporta les temperatures que emeten aquestes bombetes i cal posarle una adhuc. Jo li vaig posar l'optica de la Honda Sky 50, que s'adapta molt bé al far de la Impala desprès de llevar-li el cromat original i la silicona que porta.La millora que comporta a l'enllumenat l'ús de bombetes halógenes (o semi) és la necessària però per fer el rallye no es suficient, por haver-hi boira, amés de la necesitat d'il·luminar les cunetes als trams revirats. Els participants d'altres anys instal·len un far cuneter o antiboira alimentat per una xicoteta pila que al seu torn s'alimenta pel regulador de la moto, doncs cal instal·lar-ho.
El millor per adonar-se de que anirà el rallye es rodar en situacions semblants un grapat de kilòmetres, especialment de nit i si plou millor … per provar l'enllumenat halògen vaig sortir una nit a pegar voltes per les carreteres que creuen els camps d'arrós de l'Albufera de València,
kilòmetres i kilòmetres de carreteres estretes, amb corbes, i ferm camviant, amb terra i grava a vegades. No vaig tenir fortuna perquè un contacte deficient al regulador em va fer fondir moltes bombetes i vaig tornar preocupat pels possibles problemes amb els llums, així i tot feia mesos que no fonia bombeta alguna, alguna cosa anormal i susceptible de millora, pensava. Era una conexió deficient al regulador, cap problema.Afortunadament a València hi ha molta afició a les motos, aviat hi vaig trobar col.laboradors importants pel projecte, Santi de MOTO QUART s'encarrega de la part motor, suspensió i rodes, amés d'abastir una part de l'equipament necesari per rodar en condicions dures amb fret i possible pluja. Tambè tinc l'inestimable adjut de Salva Alandí, lletraferit i motero apasionat, que s'encarrega del sistema elèctric i llumínic, amès de la instal.lació del roadbook. Amb gent així, determinada i entusiasta, tot es més facil.Doncs per mi el rally ja fà setmanes que va escomensar, a la moto encara li queda moltísima feina, hi ha encara un grapat de temes encara pendents, el transport de la moto fins a Salt especialment, però encara hi ha temps per trobar solucións.
Provant els nous neumàtics, Santi digué que sentia un xicotet soroll metàlic al motor, li vaig comentar que feia temps que se sentia però com que marxava prou bé no pensava que fora molt important, Santi va insistir en obrir i vorer, i afortunadament perquè així com l'embrague i la transmisió es trobaren perfectes, el pistó estava ovalat, el rodament de la biela sonava, i en
general els retens s'havien endurit; els més de 40.000 km. que portava damunt el motor es teníen que notar. La conclusió fou que calía una reparació general per deixar-la preparada per fer semblant núm de kms. de nou, i anar-hi al rallye en bones condicions. Si tot va com es preveu, tindré tres setmanes per fer-li un bon rodatge al motor i deixar-la llesta en tots els aspectes. Veurem.A les fotos es veu al Salva treballant-se els cables, al Santi i el Xavi montant el motor, i la moto en una de les estripadetes nocturnes que vinc fent per adonar-me bé de conduir amb llums per zones virades i de ferm canviant.
Juanma Juesas
