1.8.05

Tándas libres en Fuente Álamo - marzo 2004

Paco Motos, con el apoyo masivo de un buen grupo de aficionados a las motos clásicas versión “ricino” del Moclava (Motocicletas Clásicas Valencia), organizó unas jornadas de rodaje libre en el circuito de Fuente Álamo (Murcia) el pasado seis de marzo de 2004, lugar adecuado y organización impecable en opinión de todos, una treintena de máquinas maravillosas y un día excelente.
El planteamiento inicial de rodar iniciados y experimentados por saparado fue acertado, pero tampoco hubo mayores problemas con la pista libre y autoregulados, quizá alguno tuvo que cortar su ritmo para adaptarse a máquinas menos potentes en pista pero también alguno tuvo que adaptarse a que le pegaran pasadas sin fin mirando al retrovisor.
Incidente a resañar pocos, todos disfrutaron a su aire, quizá citar el inconveniente que tuvo Santiago y su potente Ducati 350 que le impidió rodar siquiera una vueltecilla a la pista con ella, o un par de “rectos” de Ximo y su preciosa Impala 250.
Bultaco’s, Ossa’s, Montesa’s, la Benelli 4 cilindros de Paco Motos que sonaba como los ángeles cuando subía de vueltas, la ItalJet de Eduardo Granell, varias Guzzi, alguna BMW, y una peculiar Sanglas “CarajilloRacer”.
El circuito adecuado a las pretensiones, buen firme en general, ancho, corto y revirado, con un par de tramos muy de pilotaje (esa derecha ciega – izquierda media – derecha antes de la entrada a boxes . . .), sitios donde frenar apurado, y una recta para no quemar motor.
Una experiencia muy prometedora que anima al Moclava a seguir contando con sus amigos para organizar en el futuro eventos como el citado.




texto y fotos :

Juanma Juesas

El Lancia Stratos de 1972 a Almería

Aquesta anècdota va ser una aportació al foro Vade Retro de PodiumGame www.podiumgame.com, discutint sobre els Lancia Stratos...
"Al Rally Costa del Sol, llavors puntuable pel Campionat i de categoria internacional, un pilot sense massa història conegut meu i gent de calers, venía de fer-se’n amb un Alpine 1440 rèplica dels oficials. Volía estrenar-ho i em va proposar anar de copi al esmentat rally en bones condicions. Participaven en Gargallo, en Jean Claude i d’altres que disputaven el Campionat llavors, tambè estava inscrit l’equip Lancia amb un Stratos per Munari-Manucci però . . . pensavem que era broma. Hi varem anar a Almería amb un Seat 124 normalet del qui penjava un remòlc amb el nostre “paratu”, ens acompanyà un altre amic, conductor i mecànic, amb un Citroen Mehari que ens faría la asistència, carregat de gom a gom amb rodes, recamvis, ferramenta, dipòsits i resta de coses voluminoses. El viatge d’aquesta mena, per rutes generals infernals, inevitablement molt despai, no va tindre masa anècdotes . . . arrivarem a Almería i una vegada confirmada la inscripció, instalats i relaxats, ens disposavem amb el 124 (ja sense remòlc) a fer els reconeiximents del rally i prendre notes a totes les especials.
Un día, desprès d’una bona estona de repasar uns trams, cap a mitg matí, de sobte surt endavant dels nostres ulls . . . una nau vermella que semblava d’altre món amb els colors de Marlboro, damunt d’un remòlc tirat per un Lancia Flavia elegant i enorm, d’un altre Stratos besó pero pintat completament de blanc i sense cap pegatina . . ., dos Lancia Fulvia HF encara amb pols i pegatines de rallys del Mondial, tres camionets plens de rodes i ferramenta, mitga dotzena de tècnics de mono, altra mitga dotzena de paios amb samarreta, péls llarcs i relontges penjats, una carpa amb cuiner, i tres o quatre “xatis” tan impresionants com els cotxes … l’equip Lancia sancer!!.
Ens varem aturar de lluny i com el que va a un museu s’acostarem i ens quedarem una estoneta bocabadats (amb permís de la penya) observant tot allò de prop però sense tocar rés . . . davant nostre . . . “l’ovni”, “l’estratosfèric”.
Lancia, amb problemes econòmics venía de ser absorvida pel grup Fiat i va rebre una forta espenta esportiva, llavors competía al Mondial amb els Fulvia 1800 de 130 hp, un maravellòs tracció davantera ja sobrepassat pels Porsche, Escort RS, i Alpine. El nou cotxe que deuría competir amb aquells venía de ser estrenat al Tour de Corse sense més història (trencaren la suspensió, el seu gran problema), hi varen venir a Almería eixe desembre per proseguir amb tasques de desenvolupament i proves -encara no hi era homologat-. Cotxe molt xicotet, més inclús que els Alpine, portava un motor Ferrari Dino V6 de més de 200 hp que pel seu pés els donava problemes amb les suspensións, a Almería tambè la varen trencar a les primeres especials. Curiosament eixe any el Stratos va obtenir la seua primera victòria, tambè a España, al Rallye Firestone.
Recorde la seua rutina d’entrenament . . . amb ú dels Fulvia HF pilot i copilot (en Munari i en Manucci) li donaven unes pasadetes al tram per prendre notes, i desprès amb el muleto repasaven dos o tres vegades més, sense presa Com que portaven el “paratu” de cursa amb ells em suposse que a vegades tambè el baixaven del remòlc per rodar però, a l’estona que varem estar no el varen vorer en acció, tant dona perquè el muleto era estratosfèric . . . cóm petava!.
Al rally . . . “tambè” trencarem aviat, hi vaig agafar el Mehari . . . i cap a casa. "

La foto que hi ha al comensament del texte és de la surtida del rally Costa del Sol 72 amb el Porsche de Gargallo i el Stratos de Munari. Darrere d'en Munari, amb mono vermell i barbeta, xarrant amb un altre amb el mono grog . . . estic jo!

Juanma Juesas